En resposta a la crida feta per la Plataforma Azadí de solicaritat catalana amb el Kurdistan i el CIEMEN, diferents governs municipals de la CUP s'han interessat en establir agermanaments amb poblacions de la regió alliberada de Rojava, al Kurdistan sirià. Aquesta regió del nord de Síria va establir el 2012 un projecte d'autogestió, feminsime, democràcia directa i plurinacionalitat que està inspirant nombrosos moviments d'esquerres i d'alliberament nacional d'arreu del món.

"La solidaritat entre els pobles -avui més que mai- és l'única manera d'aconseguir la llibertat per a tots" explica en Quim Arrufat, coordinador de relacions internacionals de la CUP.

La creació dels tres cantons autònoms de Rojava va comportar també -ja el 2012- la creació de la guerrilla de les YPG/YPJ per fer front, primer, a Jabha Al-Nusra (Al Qaida) i, més tard, a Estat Islàmic, amb qui continuen mantenint un front obert de més de 600 quilòmetres. Tot i així, els avenços en cooperativisme, assemblees populars i educació plurilingüe, continuen amb força. És però, la situació d'aïllament internacional en què es troben els kurds -malgrat la seva contribució a democratitzar la regió, combatre Estat Islàmic i allotjar centenars de milers de refugiats- el que ha portat a diferents ajuntaments de la CUP a voler establir relacions de solidaritat amb els municipis germans de Rojava. Els intercanvis es produiran durant aquest 2016 i el projecte contempla l'establiment de projectes de cooperació concrets entre muncipis de totes dues nacions.